Núria Xicola

Vicenç Llorca | Poesia | | 21/11/2007 | 23:18

Portada de l'antologia

"Què hi ha darrera la poesia? Què s'amaga darrera la construcció d'un poema? Quins matisos habiten el somni dels versos? No ho sabem. No ho sabrem mai. I això fa de la poesia una eina tan poderosa de l'expressió de l'ànima humana."
Amb les paraules anteriors, enceto la introducció a l'antologia que he elaborat dels poemes de la poeta d'Alella, Núria Xicola, amb el títol Fins ara. Fins aquí tot normal, si no fóra que es tracta d'un volum molt especial. De fet, Fins ara constitueix un llibre inèdit fet a partir de la selecció d'uns quaranta-cinc poemes d'entre el més d'un centenar que la Núria Xicola va arribar a escriure en vida. I és que l'autora, nascuda el 1978, va tancar definitivament els ulls el 2006 com a conseqüència d'un càncer fulminant. Tenia 27 anys, una gran sensibilitat i un anhel immens d'abastar la publicació dels seus poemes algun dia. Ara el seu somni s'ha fet realitat. I Alella ho celebra avui, dissabte 2 de juny, amb un gran acte públic. Felicitats, Núria, allà on siguis.     

EL POBLE QUE ESTIMO

El dia neix, i cau 
el sol sobre les teulades
de les cases endormiscades.
Encara hi ha galls que canten,
de creste tenyides
amb cireres madures.
El campanar s'enlaira, escoltat
i presoner entre façanes.
El vímet de les cistelles
i xerrar de les mestresses a plaça.
I encara hi ha records que es comenten
i fan enrojolar la canalla.
Quan el terra bull,
i les fulles verdes s'enlairen,
el vent ens porta el perfum
de flors, de pins, de platja.
El sol es desfà sobre les muntanyes
i es filtra el seu suc de taronja o de rosella
que enlaira les estrelles.
Les teulades es refreden
i els ulls clucs dels galls esperen.

Núria Xicola
Fins ara (Ajuntament d'Alella, 2007)